Passejant

Acabo de llegir El paseo de Robert Walser. Tristesa i alegria de viure es conjuminen en aquesta obra que ratlla l'absurd però que no podria ser més autèntica. Walser té un gran domini del llenguatge que li permet la més fina de les ironies. És divertit. Y alhora seriós. En el simple acte de passejar es resumeix tota una vida. Recordo ara altres passeigs, de Peter Handke, a La tarde de un escritor o de Calvino a La nuve de smog. Un passeig sempre ha estat l’excusa perfecte per fer bona literatura. Venen ganes de sortir a caminar, a viure. A relacionar-se amb la vida i el món. I alhora, de no deixar de llegir.