He acabat Marca de Agua. Està meravellosament escrit i m'ha encantat llegir-lo. Em delia per passar les pàgines: és bo i té interès, és un tribut d'amor a Venècia; però... hi ha alguna cosa que falla. On són les persones? Una ciutat pot ser molt bonica, pot tenir una gran arquitectura, però el seu batec són les persones que s'hi troben, hi visquin o hi estiguin de pas. D'això no ni ha ni rastre al llibre. Vull dir persones que hi apareguin amb una certa profunditat. És que no va conèixer a ningú que valgués la pena allà? No hi va anar amb ningú que meresqués ser recordat? És que no va compartir la ciutat amb ningú? (Ho fa amb nosaltres els lectors, es clar) Els llocs són les persones. Sense persones, aquest escrit és només un meravellós joc intel·lectual molt bonic, però fred com les pedres que tant el fascinen. Però són pedres, no persones.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aigua bruixa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aigua bruixa. Mostrar tots els missatges
divendres, 14 d’abril del 2006
dimecres, 12 d’abril del 2006
Música aquàtica
Aquest Josep Brodsky m'està deixant astorada. Escriu un llibre on no passa res ni hi ha ningú. Però crea un personatge molt més poderós que qualsevol persona de carn i ossos: Venècia. Està creant el personatge de la ciutat, amb els seus canals i ponts, cúpules, cornises i palazzos. Fins i tot amb la seva boira. I això ho fa escrivint a partir d'ell mateix, sense cap altra anècdota que el seu record de la ciutat i sense cap altre bagatge que la seva capacitat per ajuntar paraules, com aquell qui ajunta granes per fer un collaret.
dimarts, 4 d’abril del 2006
Venècia
Joseph Brodsky ha arribat a Venècia. Estic llegint Marca de agua. És fàcil comprendre perquè aquest autor és a la llista. Humor, qualitat i sentiment es combinen per fer molt interessants aquestes pàgines. La petita anècdota de la-única-persona-que-coneixia-a-la-ciutat és molt curiosa.
I Venècia, ciutat que sembla tenir un pacte de sang amb els poetes. Ciutat d'enamorats, ciutat de turistes, però, sobretot, ciutat d'artistes. Brodsky no és diferent i la ciutat també el farà presoner del seu embruix.
M'apassiona viatjar a través dels llibres, i sé que m'apassionarà acompanyar a Brodsky en els seves disset visites a Venècia.
I Venècia, ciutat que sembla tenir un pacte de sang amb els poetes. Ciutat d'enamorats, ciutat de turistes, però, sobretot, ciutat d'artistes. Brodsky no és diferent i la ciutat també el farà presoner del seu embruix.
M'apassiona viatjar a través dels llibres, i sé que m'apassionarà acompanyar a Brodsky en els seves disset visites a Venècia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
