Fa uns quants anys vam anar a veure un castell a França. Se'ns va dir que era el castell on un gran escriptor havia escrit la seva obra. El cas és que ara no puc recordar si era on Montaigne va escriure els Assaigs o on Chateaubriand va escriure les seves Memòries. De totes maneres, puig que Chateaubriand és a qui primer llegeixo, sempre que obro les seves Memorias de Ultratumba, el veig a ell escrivint des d'aquell castell.
Què puc dir d'aquest llibre? Estic al llibre quart. En espera de llegir a Cervantes, puc dir que és la cosa més ben escrita que he llegit mai (i he llegit bastant) i per postres es tracta d'una traducció. En un dels pròlegs (n'hi ha tres o quatre), algú diu que més que explicar la seva vida, el que Chateaubriand fa és dur un registre de les seves excursions mentals. És una manera de dir-ho molt exacte.
De moment, encara no ha passat res. Ha explicat la seva infantesa, ha parlat de la seva família, de les seves germanes, del col·legi, de l'exèrcit... Però tenint en compte que l'home va ser polític en una època en que ser-ho encara valia alguna cosa (amb il·lustres excepcions com ara Fouché), la cosa promet. Va ser testimoni d'excepció d'una època excepcional, però a mi això m'importa poc. La "història" no m'interessa gaire. El que m'importa de debò és la seva mirada sobre tots aquest fets històrics, la manera com ell ho explicarà. La seva visió humana. Això pot ser molt interessant. Estic esperant que entri en el joc social, que tingui una feina, que s'enamori... però mentrestant, quin exquisit aperitiu!
Què puc dir d'aquest llibre? Estic al llibre quart. En espera de llegir a Cervantes, puc dir que és la cosa més ben escrita que he llegit mai (i he llegit bastant) i per postres es tracta d'una traducció. En un dels pròlegs (n'hi ha tres o quatre), algú diu que més que explicar la seva vida, el que Chateaubriand fa és dur un registre de les seves excursions mentals. És una manera de dir-ho molt exacte.
De moment, encara no ha passat res. Ha explicat la seva infantesa, ha parlat de la seva família, de les seves germanes, del col·legi, de l'exèrcit... Però tenint en compte que l'home va ser polític en una època en que ser-ho encara valia alguna cosa (amb il·lustres excepcions com ara Fouché), la cosa promet. Va ser testimoni d'excepció d'una època excepcional, però a mi això m'importa poc. La "història" no m'interessa gaire. El que m'importa de debò és la seva mirada sobre tots aquest fets històrics, la manera com ell ho explicarà. La seva visió humana. Això pot ser molt interessant. Estic esperant que entri en el joc social, que tingui una feina, que s'enamori... però mentrestant, quin exquisit aperitiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada