skip to main | skip to sidebar

Bloc d'una lectora

lectura creativa

dijous, 8 de juny del 2006

Capítol XVIII

Capítol XVIII, pàg. 271. Per fi. El meu capítol preferit de La Cartoixa.

Vèrtebra: to the happy few

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més recent Entrada més antiga Inici

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

.

aigua bruixa el caçador ensangonat de poesia el caminant el príncep ben calçat els colors de la neu en època de revolucions escrit als núvols font d'aigua clara font d'aigua geomètrica gotetes de resposta la delicadesa de la fantasia manual del bon austenita miscel·lània paraules manllevades paraules subratllades poesia calculada pujar als arbres sant jordi senzillesa escrita sopa de pollastre per a l'ànima sospitosos habituals to the happy few vida blocaire vida escripturaire visions incòmodes

Columna vertebral

manual del bon austenita (26)
en època de revolucions (20)
miscel·lània (11)
vida blocaire (9)
font d'aigua clara (7)
font d'aigua geomètrica (7)
to the happy few (7)
visions incòmodes (7)
la delicadesa de la fantasia (6)
paraules manllevades (6)
sospitosos habituals (6)
el caminant (5)
els colors de la neu (5)
escrit als núvols (4)
aigua bruixa (3)
sant jordi (3)
senzillesa escrita (3)
el caçador ensangonat de poesia (2)
el príncep ben calçat (2)
gotetes de resposta (2)
poesia calculada (2)
sopa de pollastre per a l'ànima (2)
vida escripturaire (2)
paraules subratllades (1)
pujar als arbres (1)

El mirall de la memòria

de juliol 2006 (21)
de juny 2006 (24)
de maig 2006 (25)
d’abril 2006 (25)
de març 2006 (17)
de febrer 2006 (16)
de gener 2006 (14)
de desembre 2005 (7)

Connexions

blog de una lectora
bloc d'una lectora
blog de una lectora
pessoa i la pluja
pessoa y la lluvia
llaços imaginaris
lazos imaginarios

(pseudónim de l'autora: Clarissa Clarà Claret)

He llegit coses que no us creuríeu. He llegit com un Del Dongo baixava amb una corda de la torre més alta de Parma. He llegit com quatre germans cremaven casa seva amb el cadàver de la seva mare enorme a dins perquè els veïns no se'n riguessin. He llegit com es tancava una porta deixant la resta del món a fora. Aquest moments han sedimentat en el meu esperit, que els ha assimilat com l'Estany recull les gotes de pluja. Es hora de compartir-los.