Per què llegeixo?

Per què llegeixo? La resposta és fàcil: perquè m'agrada, m'apassiona. Sartre diu que es llegeix un llibre perquè falta quelcom a la vida del que llegeix, i això que falta es busca en el llibre. No li negaré. Però què és això que falta? Jo diria que és una mancança en la relació amb els altres. Sóc una persona extremadament introvertida, m'és més fàcil relacionar-me amb els altres llegint-los que no pas parlant-t'hi. Es un defecte meu, ja ho sé, però haig de reconèixer que es així. Kafka parla de llegir "perquè ens faci feliços". Això, algú que no llegeix no ho entén. Però la felicitat que es pot treure d'un bon llibre no és gens menyspreable. Però, a part de perquè em faci feliç, llegeixo per adquirir una cultura, per saber més de les persones i del món. I també, per una raó molt important: per aprendre a escriure. No sé qui deia que només llegim amb atenció el que egoistament ens interessa, ja sigui per fer mal a algú o per obtenir quelcom. Jo no ho pintaria tant negre; res del que he llegit fins ara m'ha servit per fer mal a ningú, crec innocentment, encara que mai es pot saber del cert quina utilitat tindrà el veïnatge amb la lletra impresa... (I un llibre físicament sempre el pots tenir a mà per tirar-lo al cap d’algú...) El que no puc dir es que egoistament no m'interessi llegir, llegir amb l'egoisme d'aquella que vol escriure i s'interessa pel com. Llegir permet escoltar moltes històries, tenir molts punts de vista, veure la realitat des de totes les perspectives. Amplia les mires, i els coneixements, i multiplica l’experiència individual. El que es llegeix no és real però precisament perquè no ho és té una dimensió de veritat que de vegades no es pot obtenir de la mateixa realitat. Llegeixo perquè m'agrada, m'apassiona. No hi ha gaire res més a dir.