Rosamunde Pilcher

Voldria parlar a favor d'aquesta escriptora, que té dos llibres realment bons. Els altres no valen tant la pena, però el Regreso i Los buscadores de conchas són molt interessants. Era una senyora gran que escrivia, i això no es pot obviar; són unes novel·les escrites per algú amb mentalitat de senyora gran. La Guerra la va marcar, i això es nota. No hi ha res de modern ni massa atrevit, però tot i això son dues novel·les que em van agradar molt. Sobretot m'agraden els homes que hi surten, en preferència escocesos i pintors. El Regreso narra la peripècia d'una noia jove que té els seus pares lluny; coneix una família rica que es convertirà en la seva pròpia família, però no ben bé. Los buscadores de conchas es la historia d'una senyora ja gran amb tres fills que diu que ha educat igual però només una d'entre tots tres l'estima; també se centra en les peripècies d'aquesta filla i les del jardiner de la senyora gran (escocès). Em van agradar molt totes dues, però especialment el Regreso, que crec que conté escenes molt emotives, escenes que després he rellegit. La llegia a les nits abans de posar-me a dormir, i em va saber molt greu acabar-la. Los buscadores de conchas potser no transmet una càrrega d'emoció tan profunda, però té molta qualitat i es llegeix amb molt d'interès. He intentat llegir més coses d'aquesta escriptora (té una mitja dotzena de llibres) però he hagut de parar perquè simplement no m'han interessat. No tenen el nivell de qualitat de les dues novel·les que he mencionat, malgrat que alguns tics (com menjar costelles de xai) s'hi conservin i a primera vista pugui semblar el mateix. Em sap molt greu dir-ho, però no són el mateix.