Fi de "La invenció de la solitud"

He acabat aquest llibre. És el segon que acabo des que vaig començar a escriure el bloc. M'ha agradat molt. Està molt ben escrit. Té dues parts ben diferenciades; diferenciades però interrelacionades. Les reflexions que fa Paul Auster sobre la solitud, sobre la memòria... m'han emocionat. Si és possible expressar-ho d'alguna manera, és aquesta. L'autor intenta desentranyar la veritat que es troba darrera la complexitat de les coses de la vida. Escriptors que ha llegit, gent que ha conegut... Tot ratlla la màgia, el sobrenatural, però sense deixar de ser lògic i possible. És la màgia que té poder escriure l’existència.