Caperucita en Manhattan és una bellísima obra de la Carmen Martín Gaite, que es llegeix d'una revolada. Quan vaig haver-la acabat, vaig escriure'n un comentari. Al rellegir-lo l'endemà al matí vaig decidir estripar-lo: em va semblar reaccionari. Ara que ja ha passat un mes des que vaig acabar el llibre i tinc una certa perspectiva espero poder escriure alguna cosa més bona.
És una recreació del conte de la Caputxeta Vermella, però que prengui com a model un conte infantil no vol dir que sigui un llibre per a nens. Jo no ho crec almenys. El final, sobretot, fuig de l'esquema clàssic del conte de fades. En la seva obra, l'autora ens parla de la incomunicació i l'aïllament. I al final, la Caputxeta decideix convertir-se en una altra Miss Lunátic, és a dir, en una marginada de la societat. En principi, això no em va agradar. Però m'he adonat que ser Miss Lunátic és una forma més profunda d'estar integrada. És a dir que, en realitat, no escull la marginació, sinó la integració, només que a la seva manera. Això és el que m'agradaria destacar.
Quan vaig escriure el primer comentari, vaig voler ressaltar que no m'agradava gens que una nena de 10 anys escollís deixar la seva família per ficar-se en una claveguera. Ara penso que en tot cas és una claveguera simbòlica, "el camí cap a la llibertat".
De totes maneres hi hauria molt a discutir.
És una recreació del conte de la Caputxeta Vermella, però que prengui com a model un conte infantil no vol dir que sigui un llibre per a nens. Jo no ho crec almenys. El final, sobretot, fuig de l'esquema clàssic del conte de fades. En la seva obra, l'autora ens parla de la incomunicació i l'aïllament. I al final, la Caputxeta decideix convertir-se en una altra Miss Lunátic, és a dir, en una marginada de la societat. En principi, això no em va agradar. Però m'he adonat que ser Miss Lunátic és una forma més profunda d'estar integrada. És a dir que, en realitat, no escull la marginació, sinó la integració, només que a la seva manera. Això és el que m'agradaria destacar.
Quan vaig escriure el primer comentari, vaig voler ressaltar que no m'agradava gens que una nena de 10 anys escollís deixar la seva família per ficar-se en una claveguera. Ara penso que en tot cas és una claveguera simbòlica, "el camí cap a la llibertat".
De totes maneres hi hauria molt a discutir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada