dilluns, 24 de juliol de 2006

Fi de Jane Austen, de Carol Shields

He acabat Jane Austen, de Carol Shields. M'hi sobra tot aquest tros final dedicat a saber quantes parts del cos va mencionar Jane Austen. És completament absurd. Fragments com aquest són els que fan que els homes diguin que les dones són escriptores "menors". No em ficaré en un tema tan delicat, però no m'ha agradat gens. En canvi, altres coses que diu al final sí que m'agraden. No puc jutjar el que diu sobre Emma, perquè és la novel·la de Jane Austen que menys conec; només l'he llegida dos cops i ja fa molt de temps. Diu que Emma és novel·lista, per la manera com manipula a la gent, i que comet els mateixos errors que comenten els novel·listes. No hi estic d'acord: els bons novel·listes no comenten errors. Però d'aquí a deduir, pel que fa Emma, el que pensava Jane Austen dels novel·listes, hi va un bon tros... Jo no crec que Emma sigui novel·lista en absolut, fantasiosa sí, però novel·lista no. Intentar manipular a la gent a la realitat és molt diferent de fer-ho en una novel·la. Jane Austen era novel·lista; Emma és una nena mimada. És evident que a Carol Shields aquesta idea de l'Emma novel·lista li fa il·lusió, però a mi em sembla una bestiesa. Hi ha una altra biografia de Jane Austen traduïda al castellà, la de Claire Tomalin. Per la manera com critico els comentaris de la Shields, algú es podria pensar que no m'agrada el seu llibre. Al contrari, m'agrada molt. El de la Claire Tomalin no em va agradar. Crec que té a veure amb la manera com estan escrits. Shields, novel·lista, dota al seu llibre de l'atractiu d'una bona novel·la. El de Tomalin és una simple biografia documentada. És molt exhaustiu, molt documentat, però se'm va fer pesat. I això que aquest és un tema que m'interessa moltíssim. Però crec que no m'importa tant saber coses de Jane Austen (moltes de les quals han de ser per força pures suposicions), com llegir un bon text. I el text de Shields, amb les seves irregularitats, està ben escrit.

diumenge, 23 de juliol de 2006

Mansfield Park

Llegeixo Jane Austen, de Carol Shields. És veritat que la diferència que hi ha entre un autor publicat i un d'inèdit és enorme. Jane Austen devia d'estar exultant. Llàstima que decidís vendre's els drets d'Orgull i Prejudici! En relació a la suposada gelosia de Cassandra, això només són suposicions. Em penso que Carol Shields està creant el personatge de la "germana dolenta" en Cassandra, basant-se solament en el fet que va destruir cartes. En realitat, no podem saber la veritat que hi ha darrera d'això. Es presenta a Cassandra com si posés pals en les rodes de l'escriptura de la seva germana. Jo no crec que hagi estat així. Jane Austen i la seva germana Cassandra van viure juntes durant tota la seva vida, i estaven molt unides. Si Jane no hagués tingut el suport de Cassandra per a la seva escriptura, ben segur que la seva història com a escriptora hauria estat diferent. És evident que Jane era la creadora i que era ella qui donava vida a les històries segons la seva ment, però també em sembla evident que va tenir el suport de Cassandra, formant part d'aquest "grup de consulta" excepcional del que parla Shields. Encara que és veritat que existeix aquesta imatge que a Cassandra no li agradava que escrivís. No sé en quines proves objectives pot basar-se això.

Respecte al que diu Shields sobre Mansfield Park: la Fanny no és "mojigata". Les persones mojigates són religioses, i la Fanny no ho és. La Fanny mai es converteix en la senyora de Mansfield Park; es converteix en la senyora de la rectoria només. (Perquè Tom no mor.) No crec que la Fanny sigui inferior que les altres heroïnes de Jane Austen. La seva intuïció respecte a la veritat de les persones, encara que no ho expressi, és admirable, i en aquest sentit és molt austeniana; respecte a si es pot estimar a la Fanny... doncs jo me l'estimo molt. Es va guanyar el meu cor. Des de quan Fanny cuida a un germà moribund? Jo no recordo això, potser m'equivoqui. Quin germà és aquest? Si és Tom, és el seu cosí, i això no passa a Postmoursth. Això em sembla que és com el que va dir Shields que Catherine Morland havia perdut un escriptori a Bath. Jo no recordo aquest episodi a L'abadia de Northanger. No sé. Potser no tinc les novel·les de Jane Austen tan al cap com em pensava... Una cosa és que abans d'escriure-la Jane Austen parlés que faria una novel·la sobre l'ordenació, i una altra molt diferent és que després d'haver llegit Mansfield Park algú s'atreveixi a dir que és una novel·la sobre l'ordenació (sic). Per què recopila un novel·lista opinions dels seus escrits? Doncs perquè n'està molt orgullós i està ansiós de saber si els altres l'han comprès. Jo crec que això és una prova de com valorava Jane les seves obres sobre les quals va recopilar opinions. No crec que ho fes per inseguretat. O almenys, sinó ho va fer per inseguretat amb Emma, què li fa pensar a Shields que ho va fer per inseguretat amb Mansfield Park? I no crec que se sentís insegura respecte a Mansfield Park. Jo sí crec que és una obra mestra, i no estic gens d'acord amb Carol Shields respecte a que Emma és superior. Emma és la novel·la de Jane Austen que menys conec, potser perquè l'Emma em sembla molt insuportable. Aprendré a apreciar-la, però mai m'arribarà al cor. Per mi Mansfield Park és tan bona o més, la seva millor novel·la, quant a estructura, manipulació de personatges i ambigüitat.

dissabte, 22 de juliol de 2006

Paraules de Torga

"Al final de la sessió, tothom plorava.
Pel que fa a mi, em sentia commogut i destarotat. Quasi m'avergonyia de les lectures que feia a la filada. Històries llegides, al costat d'històries que es veien!
I vaig pensar en allò."

La creació del món
Miguel Torga

(parla del dia en què va veure la seva primera pel·lícula)

divendres, 21 de juliol de 2006

La connexió Charlotte

Memorias de Ultratumba. Llibre X. Chateaubriand s'ha enamorat per primera vegada. Atenció: no estic dient que no hagués conegut cap dona en el sentit bíblic del terme abans; estic dient que s'enamora de debò per primer cop. Té 29 anys. Ella el correspon. Però, ai l'as, està casat! Tot queda en no-res - És curiós: la Charlotte és filla d'un clergue rural anglès en la mateixa època que Jane Austen escriu les seves primeres històries on hi apareixen clergues rurals anglesos, en el mateix escenari. Charlotte pertany al món descrit per Jane Austen, són de la mateixa classe social. No en va Chateaubriand i Jane Austen són contemporanis. Quan Chateaubriand coneix Charlotte Jane Austen té 22 anys i ja ha escrit les seves tres primeres novel·les, o està acabant de fer-ho. No sé quina edat tenia Charlotte, però devia ser si fa no fa – Chateaubriand i Charlotte es retroben quan ell té 54 anys i té una bona posició. Ja no passa res, però constaten el seu amor, passat i present, que mai s'ha consumat; ell l'estima tant que ni tan sols s’adona que ella s’ha fet vella.

dijous, 20 de juliol de 2006

Paraules de Chateaubriand

"Tots nosaltres, mentre vivim, només tenim el minut present; el que segueix pertany a Déu."

"El temps és un vel interposat entre Déu i nosaltres, com la nostra parpella entre l'ull i la llum."

Chateaubriand
Memorias de Ultratumba

dimecres, 19 de juliol de 2006

El germen

De Jane Austen, de Carol Shields:

"Al final escriure és sempre una batalla solitària, però Jane Austen va escriure i revisar les seves novel·les d’acord amb un grup de consulta excepcional."

A mi sola no se m'hagués acudit això, però és veritat que és el que degué passar. Tenia unes oients privilegiades (dones) i ella també era privilegiada per això. Una voldria imaginar que els debats que tenien aquelles primeres oients de les seves novel·les eren com els debats que tenim ara en els nombrosos fòrums d'Internet que es dediquen a Jane Austen. Podria haver estat el germen. Hi ha alguna cosa d'això.

"La novel·la com a article de fabricació casolana."

James Edward Austen-Leigh

Està molt bé aquesta definició. A una la fa sentir capaç de "fabricar-ne" una. Casolanament.

"En canvi, es va veure forçada a tirar endavant sola, a buscar el seu propi equilibri a la llum dels seus limitats coneixements."

D'on treu Carol Shields que els coneixements de Jane Austen eren limitats? Jo no definiria a Jane Austen com una persona de “coneixements limitats”, precisament... Potser no sabia gaire física quàntica, però els seus coneixements sobre les persones i la natura humana eren sorprenents. Aquest és el principal valor de les seves novel·les. I que estan ben escrites.

dimarts, 18 de juliol de 2006

Palavras da Pessoa

"Assim como falham as palavras quando querem exprimir qualquer pensamento, assim falham os pensamentos quando querem exprimir qualquer realidade."

Fernando Pessoa

dilluns, 17 de juliol de 2006

Explorant territori amic

He llegit Los Watson, una de les poques obres de Jane Austen que encara no havia llegit. Ho he fet perquè Carol Shields en parla en el seu llibre Jane Austen, i ja que el tenia a l'abast, m'ha picat la curiositat. M'ha agradat molt. No estic d'acord que sigui un nen mort. Potser és un nen sense extremitats, però no està mort. Tampoc estic gaire d'acord amb el que diu Carol Shields sobre que aquests relat demostri res sobre la rivalitat entre Jane Austen i la seva germana Cassandra. Les relacions entre el personatge d'Emma i el personatge de la seva germana Elisabeth són bones. La traïció que hi ha hagut entre les altres germanes no la vivim directament, només s'insinua. I l'amor fraternal és el raser per el que es mesuren tots els altres amors a les novel·les de Jane Austen. I això és veritat a totes les novel·les, tant les primeres com les últimes, si bé és veritat que la figura de la "germana bona" desapareix amb el temps. Aquí encara no ha desaparegut. Tampoc tinc la sensació que l'Emma sigui més jove que la Margaret o la Penèlope, que en certa manera recorden les germanes petites d'Orgull i Prejudici. Com a personatge masculí, trobo molt ben dibuixat aquest Tom Musgrove, un perfecte imbècil. I Lord Osborne promet, en positiu. Primer, en el diàleg entre les germanes, m'han vingut ecos d'Amor i Amistat, la irònica novel·la de joventut. Però de seguida s'ha recuperat el to i l'autora demostra que ha evolucionat des d'allò. Les relacions entre els membres de la família Watson estan descrites amb molta agudesa. Hi ha un punt "d'aquesta família és un desastre" que no veiem enlloc més en les novel·les de Jane Austen (no, ni en la família de Fanny Price). Com diu Carol Shields, són els vells temes des de una perspectiva més fosca. Encara no s'ha produït el salt qualitatiu de les darreres tres novel·les.

diumenge, 16 de juliol de 2006

Sentit a la tele

"_ La gent que escriu aquestes novel·les, aquestes indecències, no tenen la mateixa moral que nosaltres.
_ Les ha llegides?
_ Totes."

S'ha escrit un crim

divendres, 14 de juliol de 2006

Paraules d'Ashbery

"De debò que em penso que la pluja mai ha submergit coses més dolces i més prosaiques que aquestes amb les que ens trobem aquí, ara, i estic segur que amb això n’hi haurà d’haver prou."

Haibun 6
Una Ola
John Ashbery

dijous, 13 de juliol de 2006

El dolor als ulls

Aquest dies he anat llegint Norte y Sur, encara que no n'hagi parlat. En Thornton s'ha declarat, la Sra. Hale ha demanat pel seu fill, el germà de la Margaret, i en Thornton ha confessat a sa mare que la Margaret no l'estima.

Després de la declaració d'en Thornton, la Margaret l'ha rebutjat, però ha vist als ulls d'ell el dolor que el seu rebuig produïa: això és una cosa nova, no li havia passat amb en Lennox. Almenys sap que ell l'estima de debò. Però, com diu ell: "que no esperi gaire expressió per part meva".

La Sra. Hale s'aprofita de la bona fe de la Margaret per fer passar la seva i fer que escrigui al seu fill, fent-lo venir posant en greu perill la seva vida. És molt egoista aquesta dona. Dèbil i egoista.

Per mare forta la del Sr. Thornton. Dona pràctica, ja està preparant la roba blanca per cosir-hi les inicials de la Margaret... Però és massa aviat. Ajudarà al seu fill a aconseguir l'amor de la Margaret?

dimecres, 12 de juliol de 2006

Jane Austen en català, siusplau

Senyors editors de llibres en català: per quan les edicions de Mansfield Park i Emma en català? No és una vergonya que dos clàssics com aquests no es puguin trobar normalment en la nostra llengua? Felicito els que van publicar no fa gaire Seny i sentiment, els de La Magrana, i els animo a que això no s'aturi aquí.

P.S.: Tampoc em puc oblidar d'Orgull i prejudici, publicat per Proa, en varies edicions, cosa que fa pensar que deu tenir el seu èxit... Aviam si s'animen a anar més enllà!

dimarts, 11 de juliol de 2006

Els dos enamorats

Vet-ho aquí un lai molt senzill. El rei té una filla, no se'n vol separar, s'insinua que hi té una relació incestuosa. Qui la vulgui l'haurà de dur en braços fins a dalt de la muntanya. Hi ha un jove que l'estima, ella també l'estima. Sap que ell no se'n sortirà, de la prova, i per això la princesa li fa preparar una poció perquè l'ajudi a recuperar forces. Arriba el dia de la prova, la princesa s'ha aprimat, va en camisa, ell l'agafa en braços i comença a pujar; amb l'emoció de tenir la seva estimada als braços, en camisa!, no es vol prendre la poció i... No explico més. Qui ho vulgui descobrir, que llegeixi el lai Els dos enamorats en el llibre Lais, de Maria de França.

dilluns, 10 de juliol de 2006

Pols de fades

Estic llegint Jane Austen, de Carol Shields. Per a Jane Austen, passar del seu poble natal, amb els seus passejos pel camp, a una ciutat com Bath, tota activitat, va haver de ser un xoc. Una cosa que no m'agrada es la referència que fa Carol Shields a que alguns famosos van actualment de vacances a Bath, per ressaltar la importància de la ciutat. Què ens interessa això? Em sembla una xafarderia sense importància que desentona al llibre; no em sembla que tingui res a veure amb la Jane Austen.

A mi em sembla lògic que després del canvi traumàtic que va suposar abandonar la seva llar no pogués escriure. No és només haver perdut la pau i la seguretat d'esperit: és no tenir ja una habitació pròpia on poder fer-ho. Jo no considero de cap manera que Jane Austen fos pobra, contra el que opina tothom, ja que escriure requereix cert benestar material, y ella va poder fer-ho. En aquesta època sí que pot considerar-se que no tenia aquest benestar, canviant contínuament de casa, vivint en cases que no podia considerar la seva llar. Quan va poder tornar a trobar aquests benestar material, va poder tornar a escriure. De totes maneres potser va fer algun intent que no va quallar i que no s'ha conservat. Em costa molt creure que no escrigués res. Al cap i a la fi era escriptora.

Jo sí crec que va existir l'enamorat misteriós que es va morir, perquè encara que Jane Austen no fos una dona refinada, com ens diu la seva neboda, era molt intel·ligent i plena de vida i perfectament capaç d'inspirar efecte en un cavaller. Potser sí que això sigui "pols de fades" tirat per les fans, no ho sé. De totes maneres es quelcom que queda per la llegenda, perquè desafortunadament no podem saber-ho.

Respecte al compromís anul·lat, me n'alegro que no deixessin de ser amigues amb les germanes del jove. Amistats s'han perdut per molt menys. Després d'haver escrit Seny i Sentiment i Orgull i Prejudici no podia entrar en la contradicció de casar-se per conveniència, encara que per descomptat el guany material pogués haver-la temptat. Crec que el que pensava Jane Austen al respecte queda clar tant a Persuasió com a Mansfield Park, quan l'Anne es planteja la impossibilitat de casar-se amb l'Eliott, encara que això signifiqui passar a ser la mestressa de Kellych, y quant la Fanny es nega a casar-se amb en Henry Crawford. No sé què pensaria de si mateixa Jane Austen com a escriptora, ni quina importància considerava que tenia el fet d'escriure a la seva vida si en aquella època no escrivia, però jo crec que es va haver de d'adonar que casar-se amb algú que no estimava els llibres significaria haver de deixar d'escriure. Això em sembla molt important, i crec que pot ser una de les raons, encara que en realitat no podem saber-ho. Però crec que és un fet que Jane Austen s’estimava el fet de ser escriptora i que poder escriure era important per ella, malgrat no haver estat reconeguda en aquella època. Però també crec que si hagués estat realment enamorada, el no poder escriure hagués quedat en un segon pla, i s’hagués casat igual. Es clar que la pregunta està en si podia enamorar-se d'un home que l'impedís escriure.

Subratllo:

"Els novel·listes no escriuen en el buit. Necessiten una reacció de resposta, un públic de lectors fora del cercle familiar i també l'aprovació que implica la publicació professional."

diumenge, 9 de juliol de 2006

La creació de la opinió - Miguel Torga

Acaben de matar un ase. Adolfo Correia da Rocha, de set anys, i els seus amics s'han trobat un ase moribund, i, per fer-li un favor (sic), l'han torturat cruelment fins a matar-lo. Ni la mort del seu avi em va impressionar tant. Estic llegint La creació del món, relat autobiogràfic de Miguel Torga. De moment, records d'infantesa. Està molt ben escrit i entenc que sigui un dels autors de la llista.

Per Internet, he llegit diversos textos sobre l'escriptor portuguès Miguel Torga (1907-1995). Per alguns, era gasiu. Per altres, feia visites gratuïtes als pobres (era metge) i era pobre ell també. Uns donen a entendre que els seus pares no l'estimaven, per altres hi tenia una relació tan profunda que s'entenien sense necessitat de paraules. Uns destaquen que li va dir a la seva dona "sempre et canvio per un vers", per altres se l'estimava profundament, així com a la seva filla. Coses així et fan pensar que depenent de qui escriu un text, i sense dir mentides, et pot donar una imatge o altra de la persona de que es parla. Així que el més prudent és no creure's tot el que es llegeix, o almenys, acceptar-ho amb un esperit crític. Queda la veritat.

Miquel Torga és el pseudònim d'Adolfo Correia da Rocha. La torga és una planta ibèrica elemental, molt resistent. Amb Fernando Pessoa, Torga seria un dels grans escriptors portuguesos del segle XX. Fill de camperols, quan tenia tretze anys va passar un any al Brasil, on un oncle seu es va adonar de la seva vàlua i va acceptar pagar-li els estudis de medicina, de retorn a Portugal. De jove va estar lligat a la revista Presença, grup intel·lectual del que més tard es va distanciar. Va publicar els seus llibres en edicions d'autor, pagades per ell mateix, fugint de les editorials; alguns atribueixen això a la seva gasiveria. Es va casar i va tenir una filla. Va guanyar diversos premis. Va estar a la presó per la seva oposició a la dictadura portuguesa. Era un home difícil, que es relacionava preferentment amb la gent humil. Va publicar La creació del món, novel·la autobiogràfica en sis parts o dies; Bèsties, narracions; així com relats, poesia i dotze o tretze volums del seu diari. Des dels anys quaranta fins al seixanta va publicar gairebé un llibre cada any.

dissabte, 8 de juliol de 2006

Dolça presó

La Cartoixa de Parma, capítols XIX i XX. Fabrici és a la presó i festeja amb Clèlia; la Duquessa fa passos per treure'l d'allí, sap que el volen enverinar. Tot primer, Fabrici no es vol escapar, la possibilitat de perdre el contacte amb Clèlia l'aclapara, però Clèlia mateix el fa entrar en raó: s'ha d'escapar. La Duquessa vol –agosaradament- que baixi de la torre amb l'ajuda d'unes cordes! Clèlia s'encarregarà d'entrar les cordes a la presó. Amb això espera salvar-li la vida.

Una de les coses a destacar és com passa el temps. Stendhal fa una pirueta que trenca la linealitat dels esdeveniments, i que el lector no s'espera; això no deixa de donar impuls a la narració, encara que potser costa una mica de seguir.

divendres, 7 de juliol de 2006

L'home que explica històries

Memorias de Ultratumba. Llibre IX. Chateaubriand s'ha enrolat com a soldat a l'exèrcit del Rei –o ex-Rei- de França. És a dir, lluita contra els que fan la Revolució Francesa. Ara entenc que no s'endugués a la seva dona a l'exili. Això de la guerra és una cosa que no comprenc, i menys quan ell sap que és una causa perduda i ho confessa. Em costa entendre què hi va a buscar allà. És per què hi són els seus amics? Es pensava que era el seu deure? És pels privilegis que espera recuperar? Fa de mal dir. Mentrestant, a la seva dona la posen a la presó. Una cosa que m'impressiona és que té els seus "paperots" i escriu mentre està en campanya. És a dir, que fer la guerra no consumeix tot el seu esforç. Li roben les camises, però li deixen els papers. Aquests mateixos papers absorbiran dues bales que li anaven destinades. Chateaubriand parla de "la seva glòria"; els papers són la seva glòria. Està plenament convençut de la seva vàlua com a escriptor. Ho està "a posteriori", o ja ho estava quan no havia publicat res? No ens diu res d'això. No ens ha dit quan va prendre consciència que era escriptor. Potser va ser durant el viatge a Amèrica? Que escriu es dóna per fet des que va començar el llibre, però no veiem a un escriptor explicant la seva vida d'escriptor, sinó que veiem a un home que viu; a més escriu, però viu. És un home que, malgrat el seu talent, no està aïllat. No es perd en reflexions solitàries ni en "experiències interiors". És un ser social que treu la seva força del món que observa i amb el que es relaciona, i del que és un agut analista. És a la guerra, però la mort i l'experiència de la mort no semblen haver-lo tocat íntimament. Hi ha poc espai en aquestes memòries per les misèries de la guerra, i es fixa més en els detalls positius, com per exemple el mercat o l'home que explicava històries. Això també determina una manera de veure les coses. És una persona amb una visió global, més enllà de la misèria del moment. Sembla haver-lo impressionat més aquell gairebé naufragi que va patir de retorn a França que setmanes de lluitar al front. No és que la guerra no sigui tan o més terrible, però ho ha viscut d'una altra manera. Emmalalteix, però no fa d'això un gran què. Finalment, el llicencien, i jo me n'alegro. No m'agradava tenir-lo al front, per més que ell ens vengui una visió bastant romàntica del que és el front. El que no sé és què farà a partir d'ara.

dijous, 6 de juliol de 2006

Paraules de Zagajewski

"A la meva habitació s'apilonen els somnis
apretats com catifes
en una botiga oriental, sufocant,
i ja no hi ha espai per a nous poemes."

Fum
Adam Zagajewski
Poemas escogidos

dimarts, 4 de juliol de 2006

Galants, persones i personatges

Se m'ha acudit una cosa: l'altre dia, al conte de Txèjov En casa de los amigos, el protagonista no es vol casar amb la Nadia, i una de les raons podria ser no haver de carregar amb un cunyat ple de deutes de per vida. Això és just al contrari del que passa a Orgull i Prejudici, de la Jane Austen. En Darcy va a buscar a la Lydia i obliga a en Wickham a casar-se amb ella sabent quina mena de persona és en Wickham i el que significarà estar emparentat amb ell: és a dir, haver d'eixugar tots els seus deutes. Darcy ho sap i malgrat tot accepta la relació, perquè estima Elisabeth. En aquest sentit em sembla més realista el conte de Txèjov, però en realitat són dues històries diferents, i no sé si es poden comparar. Són els homes com en Darcy producte de la fantasia femenina? En tot cas, es tracta d'una bona fantasia. I és clar que el protagonista del conte de Txèjov no dóna la talla com a galant (tampoc era el que es pretenia), però és un personatge amb més matisos.

dilluns, 3 de juliol de 2006

Aigua fresca

"Que potser les imatges són l'essència d'un bon poema? No és el sentiment el que dóna els seus batecs a un poema?"

Robert Walser

Torno a aquesta frase cada cop que haig de comentar un poema. Estic llegint Poemas escogidos, d'Adam Zagajewski. M'agraden molt. Són completament diferents dels d'Ashbery, però igual de valuosos. Zagajewski fa unes imatges clares i nítides, sense abstraccions, gairebé diria que "tocables", i no trenca la continuïtat del poema amb sortides que no t'esperes com ho fa Ashbery. En aquest sentit, el poemes de Zagajewski són molt més comprensibles. Transmeten una gran senzillesa, impressió que en realitat no s'aconsegueix sense una gran dosi d'elaboració. Les imatges són cristal·lines, i tampoc hi manca el sentiment de que parla Walser. Es més, jo sobretot en destacaria el sentiment. Però també les imatges. Els poemes de Zagajewski (almenys els que he llegit fins ara) són com una font d'aigua clara i fresca, i apaguen la set de tot allò que es busca en un poema.

diumenge, 2 de juliol de 2006

Paraules de Zagajewski

"Al voltant nostre s'extén la prosa del món, i en un ventricle del cor, la poesia és a l'aguait."

La prosa del món
Adam Zagajewski
Poemas escogidos