dilluns, 24 de juliol de 2006

Fi de Jane Austen, de Carol Shields

He acabat Jane Austen, de Carol Shields. M'hi sobra tot aquest tros final dedicat a saber quantes parts del cos va mencionar Jane Austen. És completament absurd. Fragments com aquest són els que fan que els homes diguin que les dones són escriptores "menors". No em ficaré en un tema tan delicat, però no m'ha agradat gens. En canvi, altres coses que diu al final sí que m'agraden. No puc jutjar el que diu sobre Emma, perquè és la novel·la de Jane Austen que menys conec; només l'he llegida dos cops i ja fa molt de temps. Diu que Emma és novel·lista, per la manera com manipula a la gent, i que comet els mateixos errors que comenten els novel·listes. No hi estic d'acord: els bons novel·listes no comenten errors. Però d'aquí a deduir, pel que fa Emma, el que pensava Jane Austen dels novel·listes, hi va un bon tros... Jo no crec que Emma sigui novel·lista en absolut, fantasiosa sí, però novel·lista no. Intentar manipular a la gent a la realitat és molt diferent de fer-ho en una novel·la. Jane Austen era novel·lista; Emma és una nena mimada. És evident que a Carol Shields aquesta idea de l'Emma novel·lista li fa il·lusió, però a mi em sembla una bestiesa. Hi ha una altra biografia de Jane Austen traduïda al castellà, la de Claire Tomalin. Per la manera com critico els comentaris de la Shields, algú es podria pensar que no m'agrada el seu llibre. Al contrari, m'agrada molt. El de la Claire Tomalin no em va agradar. Crec que té a veure amb la manera com estan escrits. Shields, novel·lista, dota al seu llibre de l'atractiu d'una bona novel·la. El de Tomalin és una simple biografia documentada. És molt exhaustiu, molt documentat, però se'm va fer pesat. I això que aquest és un tema que m'interessa moltíssim. Però crec que no m'importa tant saber coses de Jane Austen (moltes de les quals han de ser per força pures suposicions), com llegir un bon text. I el text de Shields, amb les seves irregularitats, està ben escrit.

diumenge, 23 de juliol de 2006

Mansfield Park

Llegeixo Jane Austen, de Carol Shields. És veritat que la diferència que hi ha entre un autor publicat i un d'inèdit és enorme. Jane Austen devia d'estar exultant. Llàstima que decidís vendre's els drets d'Orgull i Prejudici! En relació a la suposada gelosia de Cassandra, això només són suposicions. Em penso que Carol Shields està creant el personatge de la "germana dolenta" en Cassandra, basant-se solament en el fet que va destruir cartes. En realitat, no podem saber la veritat que hi ha darrera d'això. Es presenta a Cassandra com si posés pals en les rodes de l'escriptura de la seva germana. Jo no crec que hagi estat així. Jane Austen i la seva germana Cassandra van viure juntes durant tota la seva vida, i estaven molt unides. Si Jane no hagués tingut el suport de Cassandra per a la seva escriptura, ben segur que la seva història com a escriptora hauria estat diferent. És evident que Jane era la creadora i que era ella qui donava vida a les històries segons la seva ment, però també em sembla evident que va tenir el suport de Cassandra, formant part d'aquest "grup de consulta" excepcional del que parla Shields. Encara que és veritat que existeix aquesta imatge que a Cassandra no li agradava que escrivís. No sé en quines proves objectives pot basar-se això.

Respecte al que diu Shields sobre Mansfield Park: la Fanny no és "mojigata". Les persones mojigates són religioses, i la Fanny no ho és. La Fanny mai es converteix en la senyora de Mansfield Park; es converteix en la senyora de la rectoria només. (Perquè Tom no mor.) No crec que la Fanny sigui inferior que les altres heroïnes de Jane Austen. La seva intuïció respecte a la veritat de les persones, encara que no ho expressi, és admirable, i en aquest sentit és molt austeniana; respecte a si es pot estimar a la Fanny... doncs jo me l'estimo molt. Es va guanyar el meu cor. Des de quan Fanny cuida a un germà moribund? Jo no recordo això, potser m'equivoqui. Quin germà és aquest? Si és Tom, és el seu cosí, i això no passa a Postmoursth. Això em sembla que és com el que va dir Shields que Catherine Morland havia perdut un escriptori a Bath. Jo no recordo aquest episodi a L'abadia de Northanger. No sé. Potser no tinc les novel·les de Jane Austen tan al cap com em pensava... Una cosa és que abans d'escriure-la Jane Austen parlés que faria una novel·la sobre l'ordenació, i una altra molt diferent és que després d'haver llegit Mansfield Park algú s'atreveixi a dir que és una novel·la sobre l'ordenació (sic). Per què recopila un novel·lista opinions dels seus escrits? Doncs perquè n'està molt orgullós i està ansiós de saber si els altres l'han comprès. Jo crec que això és una prova de com valorava Jane les seves obres sobre les quals va recopilar opinions. No crec que ho fes per inseguretat. O almenys, sinó ho va fer per inseguretat amb Emma, què li fa pensar a Shields que ho va fer per inseguretat amb Mansfield Park? I no crec que se sentís insegura respecte a Mansfield Park. Jo sí crec que és una obra mestra, i no estic gens d'acord amb Carol Shields respecte a que Emma és superior. Emma és la novel·la de Jane Austen que menys conec, potser perquè l'Emma em sembla molt insuportable. Aprendré a apreciar-la, però mai m'arribarà al cor. Per mi Mansfield Park és tan bona o més, la seva millor novel·la, quant a estructura, manipulació de personatges i ambigüitat.

dissabte, 22 de juliol de 2006

Paraules de Torga

"Al final de la sessió, tothom plorava.
Pel que fa a mi, em sentia commogut i destarotat. Quasi m'avergonyia de les lectures que feia a la filada. Històries llegides, al costat d'històries que es veien!
I vaig pensar en allò."

La creació del món
Miguel Torga

(parla del dia en què va veure la seva primera pel·lícula)

divendres, 21 de juliol de 2006

La connexió Charlotte

Memorias de Ultratumba. Llibre X. Chateaubriand s'ha enamorat per primera vegada. Atenció: no estic dient que no hagués conegut cap dona en el sentit bíblic del terme abans; estic dient que s'enamora de debò per primer cop. Té 29 anys. Ella el correspon. Però, ai l'as, està casat! Tot queda en no-res - És curiós: la Charlotte és filla d'un clergue rural anglès en la mateixa època que Jane Austen escriu les seves primeres històries on hi apareixen clergues rurals anglesos, en el mateix escenari. Charlotte pertany al món descrit per Jane Austen, són de la mateixa classe social. No en va Chateaubriand i Jane Austen són contemporanis. Quan Chateaubriand coneix Charlotte Jane Austen té 22 anys i ja ha escrit les seves tres primeres novel·les, o està acabant de fer-ho. No sé quina edat tenia Charlotte, però devia ser si fa no fa – Chateaubriand i Charlotte es retroben quan ell té 54 anys i té una bona posició. Ja no passa res, però constaten el seu amor, passat i present, que mai s'ha consumat; ell l'estima tant que ni tan sols s’adona que ella s’ha fet vella.

dijous, 20 de juliol de 2006

Paraules de Chateaubriand

"Tots nosaltres, mentre vivim, només tenim el minut present; el que segueix pertany a Déu."

"El temps és un vel interposat entre Déu i nosaltres, com la nostra parpella entre l'ull i la llum."

Chateaubriand
Memorias de Ultratumba

dimecres, 19 de juliol de 2006

El germen

De Jane Austen, de Carol Shields:

"Al final escriure és sempre una batalla solitària, però Jane Austen va escriure i revisar les seves novel·les d’acord amb un grup de consulta excepcional."

A mi sola no se m'hagués acudit això, però és veritat que és el que degué passar. Tenia unes oients privilegiades (dones) i ella també era privilegiada per això. Una voldria imaginar que els debats que tenien aquelles primeres oients de les seves novel·les eren com els debats que tenim ara en els nombrosos fòrums d'Internet que es dediquen a Jane Austen. Podria haver estat el germen. Hi ha alguna cosa d'això.

"La novel·la com a article de fabricació casolana."

James Edward Austen-Leigh

Està molt bé aquesta definició. A una la fa sentir capaç de "fabricar-ne" una. Casolanament.

"En canvi, es va veure forçada a tirar endavant sola, a buscar el seu propi equilibri a la llum dels seus limitats coneixements."

D'on treu Carol Shields que els coneixements de Jane Austen eren limitats? Jo no definiria a Jane Austen com una persona de “coneixements limitats”, precisament... Potser no sabia gaire física quàntica, però els seus coneixements sobre les persones i la natura humana eren sorprenents. Aquest és el principal valor de les seves novel·les. I que estan ben escrites.

dimarts, 18 de juliol de 2006

Palavras da Pessoa

"Assim como falham as palavras quando querem exprimir qualquer pensamento, assim falham os pensamentos quando querem exprimir qualquer realidade."

Fernando Pessoa

dilluns, 17 de juliol de 2006

Explorant territori amic

He llegit Los Watson, una de les poques obres de Jane Austen que encara no havia llegit. Ho he fet perquè Carol Shields en parla en el seu llibre Jane Austen, i ja que el tenia a l'abast, m'ha picat la curiositat. M'ha agradat molt. No estic d'acord que sigui un nen mort. Potser és un nen sense extremitats, però no està mort. Tampoc estic gaire d'acord amb el que diu Carol Shields sobre que aquests relat demostri res sobre la rivalitat entre Jane Austen i la seva germana Cassandra. Les relacions entre el personatge d'Emma i el personatge de la seva germana Elisabeth són bones. La traïció que hi ha hagut entre les altres germanes no la vivim directament, només s'insinua. I l'amor fraternal és el raser per el que es mesuren tots els altres amors a les novel·les de Jane Austen. I això és veritat a totes les novel·les, tant les primeres com les últimes, si bé és veritat que la figura de la "germana bona" desapareix amb el temps. Aquí encara no ha desaparegut. Tampoc tinc la sensació que l'Emma sigui més jove que la Margaret o la Penèlope, que en certa manera recorden les germanes petites d'Orgull i Prejudici. Com a personatge masculí, trobo molt ben dibuixat aquest Tom Musgrove, un perfecte imbècil. I Lord Osborne promet, en positiu. Primer, en el diàleg entre les germanes, m'han vingut ecos d'Amor i Amistat, la irònica novel·la de joventut. Però de seguida s'ha recuperat el to i l'autora demostra que ha evolucionat des d'allò. Les relacions entre els membres de la família Watson estan descrites amb molta agudesa. Hi ha un punt "d'aquesta família és un desastre" que no veiem enlloc més en les novel·les de Jane Austen (no, ni en la família de Fanny Price). Com diu Carol Shields, són els vells temes des de una perspectiva més fosca. Encara no s'ha produït el salt qualitatiu de les darreres tres novel·les.

diumenge, 16 de juliol de 2006

Sentit a la tele

"_ La gent que escriu aquestes novel·les, aquestes indecències, no tenen la mateixa moral que nosaltres.
_ Les ha llegides?
_ Totes."

S'ha escrit un crim

divendres, 14 de juliol de 2006

Paraules d'Ashbery

"De debò que em penso que la pluja mai ha submergit coses més dolces i més prosaiques que aquestes amb les que ens trobem aquí, ara, i estic segur que amb això n’hi haurà d’haver prou."

Haibun 6
Una Ola
John Ashbery